Eixample
Vam començar el recorregut i ens vem reunir amb el profesorat a la casa Batllò, on vam fer una visita per tot l’edifici. I ens van informar de perquè es d’eia Illa Discòrdi; perquè acull tres edificacions dels mijors arquitectes de Barcelona: Jose Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner y Antoni Gaudí. La veritat es que hi habia molta diferencia entre els edificis ja que aquests arquitectes treballaven casa el mateix.Despres de contestar les preguntes que ens posaba el llibret ens vam anar al carre Pau Claris. I avans d’arribar al carrer Diputació, vem encontrar el pasatje Pemanyer. Les casses d’aquest pasatge son bastant baixetes i sol viure gaire gent ja que aquestes cases no solen tenir moles pissos.
Vem trigar una estona fins arribar al carrer Ruger de Llúria y creuar per un carrer on ens vam topar amb una porta que ens va facilitar visitar l’interior de les cases de l’Eixample.
Quan vem aconsseguir surtir del Carrer Roger de Llúria va manar a veure con es deia la construcció que hi habia dins de l’illa i per què servia; ens vem adonar que es tractaba d’uns jardins de torre de les aigües. Ens vam adonar de que les condicions de vida a l’interior d’aquestes illes era pintjor perquè estaban més tancades i passava meing sol, i hi havia meing ventilació.
Quan vam pujar el carrer Roger de Llúria (tot parant atenció a les cantonades) vem arribar al carrer d’Aragó on ens vam fixar que hi havía l’esglesia gòtica de la Concepció, d’on vam extreure la seva história: Parroquia de la Inmaculada Concepció i Assunció de la nostra Senyora.
Esglèsia ( segle XIV ) i claustre ( XVXVI ) de l’antic monastir femení de Santa María de Jonqueres, de la odre de Santiago, traslladada pedra a pedra des del seu origen, dins de les muralles de la ciutat en el carrer Jonqueres, fins l’actual emplaament (1871-1888) Al fons del claustre hi ha tre surnes sepulcrales de priores de l’antic monastir de Jonqueres (XIV-XV).
Campanar romànic-gòtic (XIXVI) que prové de la Parroquia de San Miguel, també al centre de la ciutat mediaval (1879).
L’ interior de l’esglesia conté un petit temple neugòtic amb la escultura de la Inmaculada Concepció, obra d’Enric Monjo (1992) i un via-crucis modernista de Joan Llimona (1925).
La capilla de Santisim Sacrametnt de l’estil neugòtic, (1892-1897).
CASA DE LES PUNXES
L’arquitecte d’ aqueta casa va ser Joseph Puig i Cadafalch. El nombre de “Casa de les Punxes” s’el van possar per les puntes que te a la part superior de l’edifici. Un cop contestades ens vam dirijir a la pedrera.
LA PEDRERA
On vam contestar les preguntes del llibret. Aquesta casa també rep el nom de Casa Milà (perquè els seus propietaris eren els señors Milà). L’arquitecte d’aquesta casa va ser Antoni Gaudí Cornet. Nosaltre voliem saber més sobre aquest home tan famos i vam vuscar una mica sobre ell:
Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum, així com una gran capacitat imaginativa que li permetia projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de passar-les a plànols. De fet, poques vegades realitzava plànols detallats de les seves obres; preferia recrear-los sobre maquetes tridimensionals, modelant tots els detalls segons els anava ideant mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la marxa, donant instruccions als seus col·laboradors sobre el que havien de fer.
Algunes de les seves obres mes importants a Barcelona son: El Parc Güel, la Sagrada Famìlia, Casa Milà, la casa de les Punxes… etc.
Quan ya haviam terminar de visitar la Pedrera ens vam dirigir a la Sagrada Familia.
de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va co
SAGRADA FAMILIA
Entre les quatre vam fer un petit resum sobre la Sagrada Familia explicant la seva creació:
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixamplencebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.
L'obra de Gaudí tenia un càlcul d’estructures diferent: integrava tots els aspectes del projecte d'arquitectura. En el present article s'estudia l'anàlisi i projecte d'arcs i voltes de fàbrica. És ben conegut que Gaudí va emplear models penjats i també mètodes d'estàtica gràfica.
Ens vam fixar que hi havia diferentes façanes i ens vam informar de quants tipus n’hi habia:
Façana de la Glòria
Façana principal del Temple orientada al sud-est de cara al mar i formada per quatre torres que queden unides per un pòrtic o nàrtex.
Façana del Naixement
Façana del transsepte orientada a l'est i formada per quatre torres amb tres portalades. És dedicada al naixement de Jesús i fou la primera en ser construïda, amb la intervenció directa de Gaudí.
Façana de la Pació
Façana del transsepte orientada a l'oest, formada per quatre torres unides per una gran porxada, i dedicada a la passió i resurrecció de Crist.
Quan Gaudí va morir va deixar la Sagrada Familia a mig acabar, i un altre arquitecte “Jordi Bonet” es va encarregar de continuar la magnifica obra.
LA RAJOLETA
La Fàbrica de rajoles d’Esplugues.
El pla Cerdà de reforma i eixample de la ciutat es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitària. Proposava un Eixample que arribés a Montjuïc i el riu Besòs, seguint un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanístics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanización.
Apart de tot aixó la fàbrica va se creada al segle 19 a l’any 1876 i va tancar al començament del segle 20.
22:10 | Etiquetas: Adriana, Eixample | 0 Comments
GLOSARI
RAMON AMADEU:
Nació en Barcelona en 1745. Residió en esta ciudad hasta 1809, en que huyó perseguido por los franceses a Olot, en donde labró imágenes siendo las más notables un Santo Cristo y La Virgen del primer dolor de Castellón de Ampurias y una Virgen de la Piedad; San Bruno para la Iglesia de San Jaime de Barcelona; Santa Teresa para la de los Santo Justo y Pastor; Santa Ana con la Virgen en brazos y San Joaquín, grupo que se venera en la ex colegiata de Santa Ana y la del beato José Oriol, para la de San Severo, etc.
Modeló además un sinnúmero de preciosas figurillas para nacimientos (colección Gelabert, Olot) Murió en Barcelona en 1821.
FOSSAR DE LES MORERES:
El Fossar de les Moreres es una plaza de la ciudad de Barcelona (España), adyacente a la basílica de Santa María del Mar. Integra los elementos conmemorativos a los catalanes caídos durante el asedio de Barcelona de 1714, en el marco de la Guerra de Sucesión Española.
El Fossar de les Moreres junto la basílica de Santa María del Mar.
Casi toda Cataluña, que en virtud del Pacto de Génova se había alineado junto con el resto de territorios que formaban la Corona de Aragón junto al archiduque Carlos de Austria, y en contra de Felipe V de Castilla, acabó perdiendo la guerra y, con la derrota, perdió también todas sus libertades políticas. Los subsiguientes Decretos de Nueva Planta abolían todas las leyes e instituciones catalanas y sometieron a la región a pesadas cargas impositivas.
Ya en el siglo XIX, el cementerio de las Moreres y la plaza se van pavimentando con la urbanización de cementerios parroquiales, el 1821, bajo la presión del rey Fernando VII y el General Castaños. En la actualidad, la plaza es un lugar dónde, cada 11 de septiembre, se conmemora la Fiesta Nacional de Cataluña y se rinde homenaje a los defensores de la ciudad, muertos y enterrados en este lugar.
DETRITO:
Restos que quedan de la desintegración y deterioro de vegetales y animales. Residuos de descomposición de un cuerpo. Término dado para un fragmento de material orgánico generalmente proveniente de la descomposición animal o vegetal.
CLAUSTRO:
Se trata de un patio cuadrangular que en sus cuatro lados tiene una galería porticada con arquerías que descansan en columnas o dobles columnas. Está edificado a continuación de una de las naves laterales de una catedral o de la iglesia de un monasterio.
NECRÓPOLIS:
Una necrópolis es un cementerio o lugar destinado a enterramientos. Etimológicamente significa ciudad de los muertos, pues proviene del idioma griego: necro, muerte, y polis, ciudad. El término se emplea normalmente para designar cementerios pertenecientes a grandes urbes, así como para las zonas de enterramiento que se han encontrado cerca de ciudades de antiguas civilizaciones.
LLOBREC:
Oscuro, tenebroso.
CRITERIO:
Un criterio es una condición/regla que permite realizar una elección, lo que implica que sobre un criterio se pueda basar una decisión o un juicio de valo.
DEIXEBLA:
Cada cual de los hombres que acompañaban Jesús de Nazaret.
CURA:
Sacerdote encargado de una parroquia.
BOHEMIA:
El término alude a la cultura de los gitanos, en ese momento llamados "bohemios" por haber llegado desde la región de Bohemia, en la actual República Checa, y se refiere a un modo de vivir de ciertos sectores socioculturales con una escala de valores diferente a la de la sociedad sedentaria y burguesa, en particular artistas e intelectuales.
ANTIGUA SINAGOGA:
En el siglo XIV existían al menos cinco sinagogas en el call barcelonés. Benjamín de Tudela, a su paso por la ciudad en el siglo XI, explica que existía una comunidad santa de hombres sabios y prudentes y grandes príncipes.
TÍMPANO:
Espacio delimitado entre el dintel y las arquivoltas de la fachada de una iglesia o el arco de una puerta o ventana. También es el espacio cerrado delimitado dentro del frontón en los templos clásicos.
GÁRGOLAS:
Gárgola es un ser imaginario, representado generalmente en piedra, que posee características a menudo grotescas.
ESMUNYIR:
Meterse, deslizarse.
EMBLEMÁTICO:
Que tiene importancia por representar o significar algún valor.
EIXAM:
Muchedumbre de personas o animales juntos.
ORFEBRE:
Persona que labra objetos artísticos de oro, plata y otros metales preciosos, o aleaciones de ellos.
MUCHEDUMBRE:
Abundancia y multitud de personas o cosas.
20:12 | Etiquetas: Altres, Andrea y Adriana | 0 Comments
INTRODUCCIÓ RAMBLES
Es el segon itinerari del nostre crèdit . A las 9:00 havíem quedat amb els professors a la Font de canaletes,al principi,però, ens vam equivocar i vam sortir a Drassanes. Desprès de confirmar la nostra Asistencia,vam començar a caminar fins al Liceu,el teatre de Virreina .Axì doncs,vam començar direcció cap a MACBA/CCCB. Desprès d’haver-nos informat continuem fins a las rambles,tot mirant la gent i els “kioskos” de la zona. Al mig de el passeig estava dibuixat al terra una escultura de Joan Miró(pla de la boqueria).Arribem al mercat mes popular de tota Barcelona,ple de color i d’olfactes diferent, bons i dolents,tot un mercat per percebre’ls per tots el sentís. Ens van dir,un famós bar dins de la boquería,el Bar Pinotxo,i el seu apreciat producte,”biberón”.La July i la Adriana el van provar,li va agradar però no le va fer molta gracia,a la July,en canvi a la Adriana si li va agradar. A poques paredes d’alli,n’hi havia la parada de”cua de rata”.Sortint de la boquería. Ens vam trobar a un signe molt important de les rambles,aquestes persones que ja s’han fet mite i popularitzat, son les persones de el carrer ,les que es busquen la vida fent espectacle,preguntant a els artistes. Direcció cap a portaferrissa vam visitar moltes placetes(Vila de Madrid…)i molts carrerets estrets i antics .On en un d’ells es trobava la antiga muralla de Barcelona,Sant Domènec i una sinagoga. Anàrem fins al port i visitarem Colom ,el Palau del Mar,i l’edifici principal de les Drassanes.Despres de tot això vam tornar a casa.
15:19 | Etiquetas: María, Rambles | 0 Comments
Rambles
Com que vam quedar amb el professors a la font de cantaletes,aprofitant el moment ens vam fer una foto a la font.Ens vam informar de els diferents trams de la rambla primer vam pasar per canalites direcció i passegant tranquilament a les flors.Vam veure aigua de la font ja que hi diguen que que veu aigua de la font torna a barcelona.Quan una vegada estavem al tram de Les Flors , ens vam deviar cap a MACBA, i les seves obres obres conterporanies.Deixant enrrere el
MACCBA i la CCCB que també vam visitar perque estaba al costat.Vam caminar fins a l'esglesia de Batllem.Vam observar tot el seu estil del barroc i el seu orde religiós.Vam travesar tota Portaferissa i les seves limitacions de ferro,per arribar al Palau Virreina que rep aquest nom perque la virreina es va quedar sense espos,el virrei de Perú va morir.Aprofitant que estavem allà visitarem els gegants de la nostr ciutat,els Gegants de Barcelona i els Capgroços.Sortint per un carreró a la Boquería vam entreari.Ens va sorpendre tots el colors vius de les fruites i altres aparadors.Vam visitar el bar pinotxo i la July i la Adriana van provar el famós "biberó". Vam pisotegar i preguntar sobre el Pla de la Boquería de Joan Miró.I d'allà vam marxar cap al Liceu i les seves representació de les operes i obres.Sortint tot recte i creuant el carrer vam apareixer a la font de la Plaça Reial.Passant per la UPF.Despres de visitar-la vam anar a veure l'edifici de les Drassanes, que ara s'ha convertit en un museu maritim.I vam acabar aquest dia visitant el Palau del Mar i mirant a Colom i al seu dit que senyala capa America.
14:52 | Etiquetas: María, Rambles | 0 Comments
Plaça Catalunya
PLAÇA CATALUNYA
La Plaza Cataluña es el corazón de Barcelona. En lo alto de la Caja Madrid se encuentra el dios greco-romano Hermes/Mercurio.
BARRI GÒTIC
Se le denomina el nombre de Barrio Gótico por su estilo de las casas, los monumentos, las iglesias y en general todo lo que hay por este barrio, ya que están todas hechas en estilo gótico.
FRANCESC MACIÀ
Francesc Macià, político catalán, fue el presidente de la Generalitat de Catalunya y fundador de Esquerra Republicana. Tras una serie de negociaciones, aceptó transformar el Gobierno de Cataluña en Gobierno de la Generalidad de Cataluña
Essent presidente de la generalidad de Cataluña el muy honorable Sr.Jor
di puyol i soley fue inaugurado este monumento el 25 de diciembre de
19991.
RAMON AMADEU
Nació en Barcelona en 1745. Residió en esta ciudad hasta 1809, en que huyó perseguido por los franceses a Olot, en donde labró imágenes siendo las más notables un Santo Cristo y La Virgen del primer dolor de Castellón de Ampurias y una Virgen de la Piedad; San Bruno para la Iglesia de San Jaime de Barcelona; Santa Teresa para la de los Santo Justo y Pastor; Santa Ana con la Virgen en brazos y San Joaquín, grupo que se venera en la ex colegio a de Santa Ana y la del beato José Oriol, para la de San Severo, etc. Murió en Barcelona en 1821.
ESGLESIA DE SANTA ANNA
El claustro de la iglesia Santa Anna no tiene mucha luz, en el medio hay una cúpula bastante grande. Tiene forma de cruz, y es de pierda. El claustro es un patio interior i tiene un pozo y es frondosa en vegetación. La pared tiene arcos góticos. Tiene dos plantas, donde vivíanlos monjes, pero ahora solo vive un sacerdote .
PLAZA VILA DE MADRID
Al llegar a la Plaza Vila de Madrid nos detuvimos a ver las necrópolis que están situadas en la parte inferior de la plaza de Vila de Madrid. Se trata de 95 enterramientos que quedan al descubierto entre parterres y que están situados a ambos lados de una de las vías secundarias de la entrada a la ciudad de Barcelona.
CARRER PORTAFERRISSA
Atravesamos el Paseo del Duc de la Victoria y llegamos a la calle de Portaferrissa
se llama así porque está limitada por puertas de hierro.
CARRER PETRITXOL
Hace muchos años, pero, muchos de verdad se escondían ingenios y pasiones detrás de estos balcones. De esa época ha quedado un cierto regusto por el arte i el buen gusto en muchas de estas tiendas. Una de las más conocidas por sus famosas ensaimadas con chocolate y nata.
BALDOSAS DE LA CALLE Y PERSONAJES CELEBRES
CARRER DEL CALL
El call en los tiempos antifuos eran las zonas h
abitadas por los judíosa los Países Catalanes. Muy a menudo ejercia su autoridad sobre los calls menores y sobre los residentes dispersos de su area de influencia.
PLAZA DEL PINO
La Plaza del Pi tiene este nombre porque en el ce
ntro de esta pequeña plaza hay un pino. Está situada delante de la iglesia Santa María del Pi que tiene un estilo gótico.
BANYS NOUS
Al llegar a la calle de Banys Nous nos dirigimos a una tienda de sombreros donde preguntamos el porqué del nombre. Un señor nos dijo que después de la época romana la gente se bañaba en baños públicos, ya que en sus casas no tenían bañeras.
Los comercios en la calle de Banys Nous predominan sobre todo los de tipo de antigüedades, como la artesanía. Hay una gran diferencia entres el barrio donde vivimos con estos, ya que donde vivimos no abunda la artesanía ni las antigüedades.
MURALLA ANTIGUA
La muralla antigua se diferencia de las otras porque de entre todas las fachadas esta tiene una mayor antigüedad. Tiene un relieve mas exagerado que los demás edificios que la envuelven.
ESTATUA DE SANTO DOMINGO
Al llegar a la esquina nos quedamos todas un poco perdidas ya que donde tendria que estar la estatua de Santo Domingo no se encontraba, nos extrañó y decidimos preguntar a las tiendas de alrededor y allí nos dijeron que estaba en obras.
SINAGOGA
Para llegar a la sinagoga dimos muchas vueltas y la razón de que no la encontraramos era porque estaba cerrada y nos habían dicho que hacía tiempo que no iba nadie. Lo que si habí era una inscripción que ponía: "El santo rabino Samuel hasarer i nunca se acaba su vida año 692.Se hallo con otros restos del templo de los judíos en esta casa levantada sobre las ruinas de la que lo fundó 5ºDomingo______año182o.
SANT FELIP NERI
La plaza de Sant Felip Neri tiene dos entradas una por la calle Montjuïc del Bisbe, en forma de arco, y la otra por la calle St.Felip Neri, por la que hemos entrado. Tiene cuatro lados por eso tiene forma de trapecio.
Observamos las fachadas y vimos los impactos de balas que vimos antes en la calle de Santa Anna.
Tienen características diferentes ya que se diferencian por el decorado de las fachadas ya que un lado es iglesia, el otro es de piedra y la otra esta decorada y pintada con flores.
CARRER GARRIGA I BACHS
El P. Joan Gallifa : el Dr. Joaquim Pou, D. Joan Massana: Dr. Salvador Aulet Dr. Josep Navarro: D. Pere Lastortras Dr. Julià Portet y D. Ramón Mas, van sacrificar la seva vida per Déu, per la patria i pel rei de la ciutat agraïda enalteix aquí perpetuament en la seva memoria.
MCMXXIX = 2131
PONT GÒTIC
Conecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels canonges (vicepresidencia)
CARRER DE LA PIETAT
Placa:
Nacido al corazón de Barcelona ha recibido homenaje de la ciudad de todo Cataluña. Las corporaciones artísticas se complacen a recordarlo. MCMXXXV.
LA CATEDRAL DE BARCELONA
La catedral de Barcelona se construyó durante los siglos XIII al XV.
La catedral como casi todas las iglesias que hemos visto hasta ahora, siguen teniendo el estilo gótico.
CASA DELS CANONGES
Al llegar a la casa de las canonges, el portero nos dijo no nos podria dar información de este lugar, pero si nos dijo lo siguiente.
Se le llama casa de las canonges antes los que vivian allí, eran monjes. Después de que los monjes se marcharan empezaron a vivir los presidentes de la Generalitat de Cataluña como Francesc Macià.
COLUMNAS ROMANAS
En la plaza del rey, desde la epoca de 1850 existia una columna procedente del templo romano de Augusto. No fue hasta 1956 cuando se iniciaron los trabajos definitivos del traslado, dirigido por el arquitecto municipal Adolf Florensa.
14:08 | Etiquetas: Barri Gòtic, July | 0 Comments