El divendres, la Adriana, la July i l’Andrea, vam quedar a les 7:30 a la parada del tram de la Sardana. Però la July ens va dir que s’arribava abans en autobús que en tram. Així que vam decidir agafar el bus. Una vegada vam arribar, ( que per cert, vam arribar a la primera ), la Maria ens esperava a la Plaça Espanya.
Quan la vam trobar, els porfessors van passar llista i quan van veure que ja hi erem tots, ens van deixar marxar per contestar les preguntes del llibret. Vam començar a pujar les escales mecàniques, mentre identificàvem els monuments que veiem.

PARCS I JARDINS

Vam veure tres jardins, els quals tenien noms de poetes catalans i mallorquins. Es deien : Jardí Joan Maragall Jardí Mossen Cinto Verdaguer Jardí Francesc Ferrer I Guadia Després de descobrir el nom d’aquests autors, ens vam dirigir a l’Estadi Olímpic de Montjuic. Però passant per allà ens vam parar, ja que vam trobar un edifici que cridava molt l’atenció, estava envoltat de fonts. Aquell edifici s’anomenava, La Caixa Fòrum.


CAIXA FÒRUM

Aquest edifici hi estava tancat, però les preguntes les vam respondre, ja que uns guàrdies ens van ajudar. L’edifici, creat per Caixa d’Estalvis, era un Centre Cultural i una fabrica modernista. El museu que acull la Caixa Fòrum s’anomena Mnac, on allà podem trobar exposicions de Turner, de Cartier Bresson, de Dalí o també de Rodin. Des d’aquí tenim una bonica visió de la Plaça Espanya.
Aquest recinte va ser construït al 1929per a que els gran artistes, poguessin expendre les seves obres. La finalitat dels edificis situats a banda i banda de l’avinguda MªCristina, era perquè els edificis eren annexos a la fira. Després, mes cap endavant, just en front del Palau Nacional hi havia una gran font, anomenada Font Màgica.
Vam anar caminant i al nostre costat hi havien unes escales mecàniques, que porten a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, on havíem quedat amb els professors per a fer una visita, però aquella visita era a les 12:15. Així que vam seguir caminant des del Palau Nacional, vam girar en direcció al Museu Etnològic i després de donar unes quantes voltes per trobar la font que ens demanaven, per fi vam arribar. Aquella font era molt coneguda pels Catalans.
Al seu davant hi havia un estany, envoltat d’arbres i amb una escultura de fons. Aquesta font tan famosa, s’anomenava la Font del Gat. Una cop vam saber com es deia la font, vam seguir cap a baix, seguint el passeig anomenat Santa Madrona i vam trobar el Teatre Grec. Hi era tancat, però a fora vam preguntar i ens van respondre les preguntes que necessitàvem. Aquest teatre es deia així perquè si et fixaves bé, la seva estructura era grega. En aquest recinte del Teatre grec hi havia uns jardins, anomenats Rubio i Tuduri , Jean- Claude i Nicolas Forestier. Una vegada acabades les preguntes, vam agafar camí fins a la Fundació Miró.


FUNDACIÓ MIRÒ.

Miró va ser pintor, escultor, gravador y ceramista espanyol, considerat un dels màxims representants del surrealisme. Aquest va néixer al 1893 i va morir a l’any 1983, amb noranta anys. Aquesta fundació va ser creada per l’arquitecte Josep Lluis Sert. Seguidament, teníem que anar a un llac, on allà hi havia una escultura i tres arbres anomenats Gingko biloba. Una de les plantes que hi podiem veure als petits estanys s’anomenaven nenúfars. La noia de l’escultura, portava unes flors a la mà, i també portava un poema escrit. I deia així; Bonica es la rosa mes ho es el ram mes ho es el lliri que floreix tot l’any. Finalment, quan vam acabar el recorregut, ens vam dirigir a l’Estadi Olímpic on havíem quedat amb els professors per fer una visita. El que passa es què estava tancat, així que vam anar cadascun a casa seva i les preguntes les vam saber respondre perquè vam buscar informació a internet.


ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUIC

L’estadi Olímpic es va inagurar a l’any 1929 i el seu arquitecte va ser Pere Domenech i Roura, però a l’ any 1989 es va reinaugurar per l’arquitecte Correa-Milà-Margarit-Buixadé. Un cop reinagurat, es va celebrar la copa del món de l’atletisme. L’esdeveniment més important que ha acollit l’Estadi Olímpic van ser els jocs olímpics a l’any 1992. L’INEFC vol dir Institut Nacional d’Educacio Fisica de Catalunya.