Vam començar el recorregut i ens vem reunir amb el profesorat a la casa Batllò, on vam fer una visita per tot l’edifici. I ens van informar de perquè es d’eia Illa Discòrdi; perquè acull tres edificacions dels mijors arquitectes de Barcelona: Jose Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner y Antoni Gaudí. La veritat es que hi habia molta diferencia entre els edificis ja que aquests arquitectes treballaven casa el mateix.Despres de contestar les preguntes que ens posaba el llibret ens vam anar al carre Pau Claris. I avans d’arribar al carrer Diputació, vem encontrar el pasatje Pemanyer. Les casses d’aquest pasatge son bastant baixetes i sol viure gaire gent ja que aquestes cases no solen tenir moles pissos.
Vem trigar una estona fins arribar al carrer Ruger de Llúria y creuar per un carrer on ens vam topar amb una porta que ens va facilitar visitar l’interior de les cases de l’Eixample.


Quan vem aconsseguir surtir del Carrer Roger de Llúria va manar a veure con es deia la construcció que hi habia dins de l’illa i per què servia; ens vem adonar que es tractaba d’uns jardins de torre de les aigües. Ens vam adonar de que les condicions de vida a l’interior d’aquestes illes era pintjor perquè estaban més tancades i passava meing sol, i hi havia meing ventilació.

Quan vam pujar el carrer Roger de Llúria (tot parant atenció a les cantonades) vem arribar al carrer d’Aragó on ens vam fixar que hi havía l’esglesia gòtica de la Concepció, d’on vam extreure la seva história: Parroquia de la Inmaculada Concepció i Assunció de la nostra Senyora.
Esglèsia ( segle XIV ) i claustre ( XVXVI ) de l’antic monastir femení de Santa María de Jonqueres, de la odre de Santiago, traslladada pedra a pedra des del seu origen, dins de les muralles de la ciutat en el carrer Jonqueres, fins l’actual emplaament (1871-1888) Al fons del claustre hi ha tre surnes sepulcrales de priores de l’antic monastir de Jonqueres (XIV-XV).
Campanar romànic-gòtic (XIXVI) que prové de la Parroquia de San Miguel, també al centre de la ciutat mediaval (1879).
L’ interior de l’esglesia conté un petit temple neugòtic amb la escultura de la Inmaculada Concepció, obra d’Enric Monjo (1992) i un via-crucis modernista de Joan Llimona (1925).
La capilla de Santisim Sacrametnt de l’estil neugòtic, (1892-1897).


CASA DE LES PUNXES

L’arquitecte d’ aqueta casa va ser Joseph Puig i Cadafalch. El nombre de “Casa de les Punxes” s’el van possar per les puntes que te a la part superior de l’edifici. Un cop contestades ens vam dirijir a la pedrera.

LA PEDRERA

On vam contestar les preguntes del llibret. Aquesta casa també rep el nom de Casa Milà (perquè els seus propietaris eren els señors Milà). L’arquitecte d’aquesta casa va ser Antoni Gaudí Cornet. Nosaltre voliem saber més sobre aquest home tan famos i vam vuscar una mica sobre ell:

Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum, així com una gran capacitat imaginativa que li permetia projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de passar-les a plànols. De fet, poques vegades realitzava plànols detallats de les seves obres; preferia recrear-los sobre maquetes tridimensionals, modelant tots els detalls segons els anava ideant mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la marxa, donant instruccions als seus col·laboradors sobre el que havien de fer.


Algunes de les seves obres mes importants a Barcelona son: El Parc Güel, la Sagrada Famìlia, Casa Milà, la casa de les Punxes… etc.
Quan ya haviam terminar de visitar la Pedrera ens vam dirigir a la Sagrada Familia.
de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va co


SAGRADA FAMILIA

Entre les quatre vam fer un petit resum sobre la Sagrada Familia explicant la seva creació:
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com la Sagrada Família, és un dels més coneguts exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixamplencebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.

L'obra de Gaudí tenia un càlcul d’estructures diferent: integrava tots els aspectes del projecte d'arquitectura. En el present article s'estudia l'anàlisi i projecte d'arcs i voltes de fàbrica. És ben conegut que Gaudí va emplear models penjats i també mètodes d'estàtica gràfica.

Ens vam fixar que hi havia diferentes façanes i ens vam informar de quants tipus n’hi habia:

Façana de la Glòria
Façana principal del Temple orientada al sud-est de cara al mar i formada per quatre torres que queden unides per un pòrtic o nàrtex.
Façana del Naixement
Façana del transsepte orientada a l'est i formada per quatre torres amb tres portalades. És dedicada al naixement de Jesús i fou la primera en ser construïda, amb la intervenció directa de Gaudí.
Façana de la Pació
Façana del transsepte orientada a l'oest, formada per quatre torres unides per una gran porxada, i dedicada a la passió i resurrecció de Crist.

Quan Gaudí va morir va deixar la Sagrada Familia a mig acabar, i un altre arquitecte “Jordi Bonet” es va encarregar de continuar la magnifica obra.

LA RAJOLETA

La Fàbrica de rajoles d’Esplugues.

El pla Cerdà de reforma i eixample de la ciutat es basava en una estructura quadriculada, oberta i igualitària. Proposava un Eixample que arribés a Montjuïc i el riu Besòs, seguint un traçat octogonal, constituït per carrers rectilinis de 20 metres d'amplada. Així, quedava delimitada una trama d'illes quadrades, que solament era trencada per cinc vies més amples: el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel. Per allà on travessen aquests carrers es formen les places de Tetuan, Glòries, Espanya i mossèn Jacint Verdaguer. El 1867, els seus plantejaments urbanístics quedarien ben explicats en la seva Teoria General de la Urbanización.
Apart de tot aixó la fàbrica va se creada al segle 19 a l’any 1876 i va tancar al començament del segle 20.